Vull dedicar des de el meu bloc unes línies al Versió Rac1. Un programa àgil, intel.ligent, punyent i sobretot amb molt bon humor. Una feina de producció i realització brutal del equip del Sr. T.Clapés.

Com diu la propia plana de RAC1,  “és un programa de ràdio que a hores d’ara, en la seva quarta temporada a RAC 1 i dotzena en general, comença a ser ja com una mena de teatre tronat.”

Efectivament, un teatre, un espectacle amb imitadors que rasquen a fons la cultura i societat quotidiana catalana. El centenari senyor Marcelí amb els seus entranyables comentaris, que recorden als nostres avis amb tics de postguerra i refranys maquíssims! No vull deixar-me a ningú però es que necessitaria planes i planes per donar elogis a aquests grans professionals. El senyor “Spin”, que aconsegueix imitacions impossibles amb un toc gamberro molt bo!

Tots son genials!! i totes!!

Podem donar gràcies que encara tenim un programa com aquest a les tardes catalanes. Després de que l’Antoni Bases ens deixés orfes, a la força amb els matins de Catalunya Radio, no es pot dir que hi hagi res millor a la Radio.

A continuació us presento un tall delirant, amb molt humor del Versió Rac 1 del divendres 13 de febrer de 2009.